Objectius i Estatuts

Objectius del CoDiNuCat

El Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat) és una corporació de dret públic, de base associativa i funcionament democràtic, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per al compliment dels seus fins.

Es regeix en les seves actuacions pels Estatuts i per la normativa vigent a Catalunya en matèria de col·legis professionals.

El Col·legi es configura com a instància de gestió en els interessos vinculats a la nutrició humana i dietètica i com a vehicle de participació dels/les D-N en l’administració d’aquests interessos. També pot exercir activitats i prestar serveis que convinguin als col·legiats en règim de dret privat.

És també propòsit del Col·legi contribuir, a prop dels altres agents que hi intervenen i, significativament, de l’Administració, en la preservació i millora de la salut i de l’assistència sanitària.

 

Estatuts del CoDiNuCat

Els Estatuts del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CoDiNuCat) van ser aprovats en l’Assemblea Constituent del Col·legi del 15 de novembre de 2013.

Segons la RESOLUCIÓ JUS/2752/2013, de 20 de desembre, del Departament de Justícia, els Estatuts del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya s’inscriuen al Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat de Catalunya.

Resolució JUS/1758/2017, de 13 de juliol, de modificació dels Estatuts del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, que declara adequats a la legalitat la modificació aprovada per l’Assemblea General i procedeix a la seva inscripció al Registre de Col·legis Professionals de la Generalitat Catalunya.

Resolució JUS/1762/2017, de 18 de juliol, per la qual s’inscriu al Registre de col·legis professionals de la Generalitat de Catalunya el Reglament de reclamació de les obligacions econòmiques, del procediment de baixa col·legial per impagament de quotes i del procediment de reincorporació del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya.

RESOLUCIÓ JUS/1889/2017, de 19 de juliol, per la qual s’inscriu al Registre de col·legis professionals de la Generalitat de Catalunya el Reglament del Registre de societats professionals del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya.

 

Text consolidat dels Estatuts del

Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya

El Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya ha elaborat de forma unilateral un text consolidat dels Estatuts, amb data de novembre de 2017, amb l’objectiu d’incorporar en un únic document, els Estatuts col·legials aprovats per l’Assemblea Constituent del Col·legi que va tenir lloc el dia 15 de novembre de 2013, declarats adequats a la legalitat mitjançant Resolució del Departament de Justícia JUS/2752/2013, de 20 de desembre i publicats en el DOGC número 6534 de 7 de gener de 2014; i les dues modificacions puntuals dels Estatuts aprovades posteriorment.

En particular, (1) la modificació de l’article 4 dels Estatuts pel qual s’aprova el canvi de domicili del Col·legi, que fou aprovada per l’Assemblea General Ordinària de 31 de maig de 2014, i fou publicada al DOGC número 6671 de 24 de juliol de 2014; i (2) la modificació puntual dels articles 7; 8.3; 15.4; 18.5; 19; 23; 24; 24.bis; 27, segon paràgraf; 29, primer i segon paràgraf; 33.e i j; 37, primer paràgraf; 46; 49; 52; 53, 54; 55; 56; 62.2.h; títol VIII; i 74 dels Estatuts, aprovada per l’Assemblea General Extraordinària de 16 de juny de 2017 i publicada al DOGC número 7420 de 26 de juliol de 2017.

 En darrer lloc, aquest text consolidat dels Estatuts és un document de caràcter informatiu i no oficial, sense valor jurídic ni efectes legals, que no substitueix la informació publicada en el DOGC i que hem citat anteriorment, atès que el DOGC l’únic instrument que dóna fe de la seva oficialitat i autenticitat. En aquest sentit, aquest text consolidat no té en compte les derogacions tàcites que es poden haver produït després de la seva aprovació per raó de modificacions legals posteriors.

 

Títol I

Disposicions generals

Definició, àmbit territorial i seu

Article 1

El Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya (CODINUCAT) és una corporació de dret públic, de base associativa i funcionament democràtic, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar per al compliment dels seus fins.

Es regeix en les seves actuacions pels presents Estatuts i per la normativa vigent a Catalunya en matèria de col·legis professionals.

Va ser promogut per l’Associació Catalana de Dietistes-Nutricionistes i creat per Decret 152/2013, de 9 d’abril, de creació del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, del Govern de la Generalitat (DOGC de 11 d’abril de 2013), a l’empara de la Llei 7/2006, de 31 de maig, de l’exercici de professions titulades i dels col·legis professionals, en exercici de la competència prevista a l’article 125 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i amb respecte al que disposen els articles 36 i 139 de la Constitució.

 

Article 2

El Col·legi es configura com a instància de gestió en els interessos vinculats a la nutrició humana i dietètica i com a vehicle de participació dels/les dietistes-nutricionistes en l’administració d’aquests interessos. També pot exercir activitats i prestar serveis que convinguin als col·legiats en règim de dret privat.

És també propòsit del Col·legi contribuir, prop dels altres agents que hi intervenen i, significativament, de l’Administració, en la preservació i millora de la salut i de l’assistència sanitària.

Els/les dietistes-nutricionistes són els professionals sanitaris amb el títol universitari en nutrició humana i dietètica que desenvolupen activitats orientades a l’alimentació de la persona o de grups de persones, adequades a les necessitats fisiològiques i, si s’escau, patològiques de les mateixes, i d’acord amb els principis de prevenció i salut pública.

 

Article 3

L’àmbit territorial del Col·legi és Catalunya. Aquesta territorialitat no limita l’exercici de les actuacions que siguin expressió de les funcions del Col·legi o de l’exercici d’activitats de cooperació i, en particular, d’aquelles que derivin de la seva participació o col·laboració amb organismes de territoris de més enllà del que li és propi.

Assumeix les funcions que la Llei preveu per als consells de Col·legis.

 

Article 4

La seu del Col·legi és a Barcelona, al carrer Via Laietana, número 38, 1r 1a. L’acord de canvi de domicili en la mateixa ciutat pot ésser aprovat per la Junta o l’Assemblea Ordinària.

 

Títol II

Funcions

Funcions públiques 

Article 5

  1. Correspon al Col·legi l’exercici, en règim d’autonomia, de les funcions públiques pròpies que s’indiquen seguidament:

a) Ordenar, segons sigui competent, l’exercici de la professió de dietista-nutricionista, de tal manera que respongui als interessos i a les necessitats de la societat.

b) Vetllar pels drets i pel compliment dels deures de les persones col·legiades i promoure que el seu exercici professional s’adeqüi a la normativa, a la bona pràctica i als principis deontològics que el regeixen, tot mantenint actualitzat el codi deontològic de la professió i fer respectar la seva dignitat professional i drets ciutadans així com els dels destinataris de la seva activitat professional.

c) Combatre la competència deslleial i altres actuacions irregulars en relació amb la nutrició humana i dietètica, exercint la potestat disciplinària sobre els col·legiats i adoptant, si escau, les mesures i les accions establertes per l’ordenament jurídic.

d) Prevenir l’intrusisme professional i actuar contra les actuacions que el fomentin o en siguin constitutives.

e) Representar i defensar els interessos generals de l’exercici de la professió de dietista-nutricionista i dels qui l’exerceixen en els àmbits que els afecti i, significativament, davant les administracions públiques.

f) Col·laborar amb l’Administració Pública mitjançant la participació en els seus òrgans, quan hi sigui contemplada, i mitjançant la delegació de funcions, així com proposar l’adopció de mesures en relació amb l’ordenació i la regulació de l’accés i l’exercici de la professió de dietista-nutricionista i informar sobre els projectes de disposicions generals que afectin l’exercici de la professió o el Col·legi.

g) Fomentar la nutrició humana i dietètica com a mitjà adequat per a la millora de la salut dels ciutadans i vetllar perquè el seu exercici respongui, en nombre de professionals i en qualitat, a les necessitats de la població.

h) Promoure i facilitar la formació contínua de les persones col·legiades per tal de mantenir actualitzada llur competència professional, fent el recull de les tècniques pròpies del coneixement de la professió, prenent en consideració les experiències pròpies del sector, podent acordar col·laboracions amb les universitats o altres organismes i organitzant de manera permanent activitats formatives d’actualització professional dels col·legiats, amb l’expedició de certificacions acreditatives de la participació dels assistents en aquestes activitats, conjuntament, si s’escau, amb les organitzacions que hi hagin participat.

i) Emetre informes i dictàmens relatius a la nutrició humana i dietètica i el seu exercici professional.

j) Protegir els interessos de les persones usuàries i consumidores dels serveis professionals.

k) Aprovar els pressupostos i regular i fixar les aportacions dels col·legiats.

I) Comunicar a l’administració les actuacions irregulars, sempre que en tinguin coneixement, que considerin contràries a la legislació vigent en matèria d’incompatibilitats dels professionals vinculats a aquella mitjançant una relació administrativa o laboral, o qualsevol relació de prestació de serveis.

m) Adoptar les mesures necessàries per a promoure i facilitar el compliment suficient del deure d’assegurança dels seus col·legiats a fi de cobrir els riscos de responsabilitat en què puguin incórrer a causa de l’exercici de llur professió.

n) Les altres funcions de naturalesa pública que atribueixi la legislació vigent.

o) Fomentar l’ús de la llengua catalana entre les persones col·legiades i en els àmbits institucionals i socials en els quals s’exerceix la professió.

  1. El Col·legi pot acordar amb la Generalitat i les administracions locals de Catalunya la delegació de funcions que els siguin pròpies en un conveni específic en el que es determini l’abast i les condicions de la delegació, i també els mitjans i els recursos necessaris per a exercir-les.
  1. El Col·legi s’ha de dotar d’una estructura col·legial en condicions d’atendre les seves funcions, formada pels recursos humans, materials i econòmics que siguin adequats i proporcionats, administrant-los de forma prudent i considerada.
  1. El col·legi ha de facilitar mitjançant la finestreta única els tràmits i procediments relatius al lliure accés a les activitats de serveis i al seu exercici per tal que els i les professionals puguin realitzar per via electrònica i a distància tots els tràmits necessaris i conèixer l’estat de tramitació dels procediments en els quals es tingui la condició d’interessat. Així mateix s’ha de facilitar mitjançant la finestreta única la informació útil per a la millor defensa dels drets dels consumidors i usuaris.

En tot cas, el col·legi ha de garantir l’accés mitjançant finestreta única a la informació següent:

a) L’accés al registre de col·legiats, que ha d’estar actualitzat, en el qual constin les dades següents: nom i cognoms dels professionals col·legiats, número de col·legiació, títols oficials i domicili professional.

b) El contingut del codi deontològic.

c) Les vies de reclamació i de recursos que es poden interposar en cas de conflicte entre consumidor o usuari i un col·legiat o col·legi professional.

d) La informació i formularis sobre els procediments necessaris per a l’accés a una activitat de serveis i el seu exercici i sobre la realització dels tràmits preceptius per fer-ho.

e) Les dades de les associacions o organitzacions de consumidors i usuaris a les quals puguin dirigir-se per obtenir assistència.

 

Activitats i serveis

Article 6

  1. El Col·legi pot decidir l’exercici d’activitats d’interès col·lectiu i la prestació de serveis als col·legiats i, entre d’altres:

a) Dur a terme tasques de promoció de la recerca en nutrició humana i dietètica.

b) Exercir activitats de formació tècnica especialitzada i de docència relacionada amb les ciències de la salut.

c) Promoure i desenvolupar activitats de recerca, de formació i d’atenció a la salut en indrets necessitats d’arreu del món, i donar-ne suport, a fi de cooperar en el seu desenvolupament, i fomentar així la solidaritat entre els pobles.

d) Proporcionar serveis en matèria de formació, comunicació, econòmics, financers i d’altres relacionats.

e) Oferir mediacions i arbitratges en els conflictes professionals que es puguin donar entre persones col·legiades o entre aquestes i tercers.

i) Col·laborar amb entitats representatives d’interessos ciutadans vinculades amb l’exercici de la nutrició humana i dietètica o les ciències de la salut.

g) Formar part d’organitzacions o institucions creades per a la representació d’interessos professionals.

  1. El Col·legi pot utilitzar els instruments i les formes previstes a les lleis per tal de desplegar activitats i oferir serveis als col·legiats.

 

Potestat normativa i reglamentària

Article 7

  1. El Col·legi pot dictar normes reguladores de les funcions públiques que li atribueix la llei seguint la següent tramitació:

a) La Junta de Govern, d’ofici o a instància de l’Assemblea General, pot elaborar propostes normatives de caràcter reglamentari que desenvolupin les funcions públiques pròpies del Col·legi previstes a l’article 5 dels Estatuts o que hagin estat delegades expressament al Col·legi de conformitat amb el que disposa l’apartat segon de l’article 5.

b) La proposta de reglament ha de contenir, a més de la proposta de text del reglament, una memòria justificativa del projecte així com els informes i consultes que s’hagin pogut emetre durant la seva elaboració.

c) La proposta, la memòria i la documentació relacionada han de ser objecte d’informació pública col·legial mitjançant la seva publicació a la pàgina web del Col·legi, tot oferint un termini d’un mes a fi que els col·legiats puguin formular les al·legacions, els suggeriments o les esmenes que considerin convenients.

d) La Junta de Govern ha de contestar i, si s’escau, incorporar les al·legacions, els suggeriments i les esmenes rebudes a la proposta durant el tràmit d’informació pública col·legial, i ha de sotmetre la proposta de reglament a l’aprovació de la l’Assemblea General reunida amb caràcter extraordinari.

e) Amb la convocatòria de l’Assemblea General Extraordinària es posarà a disposició de les persones col·legiades, ja sigui a través de la pàgina web o bé a la seu col·legial, la proposta de reglament que es sotmet a l’aprovació de l’Assemblea i l’informe sobre les esmenes presentades indicant aquelles que s’han incorporat a la proposta i aquelles que no s’han incorporat.

f) Les persones col·legiades que hagin formulat al·legacions, esmenes i suggeriments, i aquestes no hagin estat incorporades a la proposta de reglament que la Junta de Govern acordi elevar a l’Assemblea General Extraordinària, tindran dret a defensar-les en la pròpia Assemblea de conformitat amb el procés que acordarà la Junta de Govern.

g) El text que s’aprovi ha de ser presentat a la consideració de la Generalitat per tal que el Departament que correspongui el qualifiqui i, si és el cas, n’ordeni la publicació al DOGC. El reglament entrarà en vigor l’endemà de la publicació al DOGC.

  1. El Col·legi també pot dictar normes d’ordre intern col·legial per a regular el funcionament dels serveis i dels òrgans col·legials, en el marc de l’exercici de les funcions de base associativa de caràcter privat del col·legi. Aquestes normes de caràcter intern, que poden denominar-se reglaments, poden regular un contingut específic o bé poden incloure la regulació de molts aspectes del règim intern del col·legi. La tramitació d’aquestes normes de caràcter intern és la següent:

a) La Junta de Govern, d’ofici o a instància de l’Assemblea General, pot elaborar propostes de reglament de caràcter intern que hauran de contenir la proposta de text i una memòria justificativa.

b) La proposta i la memòria justificativa s’han de sotmetre a informació pública col·legial mitjançant la seva publicació a la web del Col·legi, tot oferint un termini d’un mes per tal que les persones col·legiades puguin formular les al·legacions, els suggeriments o les esmenes que considerin convenients.

c) La Junta de Govern valorarà totes les al·legacions, suggeriments i esmenes presentades, acordarà motivadament la seva incorporació o no a la proposta de text definitiu que elevarà a l’Assemblea General per a la seva aprovació, i comunicarà la seva decisió a les persones col·legiades que les hagin formulat.

d) Amb la convocatòria de l’Assemblea General, es posarà a disposició de les persones col·legiades, ja sigui a la pàgina web o bé a la seu col·legial, la proposta de reglament que es sotmet a l’aprovació de l’Assemblea i l’informe sobre les esmenes presentades indicant aquelles que s’han incorporat a la proposta i aquelles que no s’han incorporat.

e) Les persones col·legiades que hagin formulat al·legacions, esmenes i suggeriments, i aquestes no hagin estat incorporades a la proposta de reglament que la Junta de Govern acordi elevar a l’Assemblea General Extraordinària, tindran dret a defensar-les en la pròpia Assemblea de conformitat amb el procés que acordarà la Junta de Govern.

f) La norma d’ordre intern del col·legi aprovada per l’Assemblea General entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació a la pàgina web del Col·legi.

  1. La Junta de Govern pot dictar protocols i normes de seguiment en aspectes específics de l’activitat del Col·legi que hauran de ser ratificats per l’Assemblea General.

 

Impugnació i règim jurídic dels actes col·legials

Article 8

  1. Els actes i resolucions del Col·legi subjectes a dret administratiu poden ser objecte de recurs potestatiu de reposició davant del president/a.
  1. La resolució del recurs, igual que tots els altres actes i resolucions del Col·legi subjectes al dret administratiu, posa fi a la via administrativa i pot ser objecte de recurs davant de la jurisdicció contenciosa administrativa.
  1. Els actes col·legials sotmesos al dret administratiu s’ajusten al règim establert en la legislació vigent que reguli el procediment administratiu comú de les administracions públiques.
  1. Els acords i actes dictats en exercici de funcions delegades poden ser objecte de recurs davant l’administració delegant, la resolució del qual esgota la via administrativa.
  1. Els actes i les decisions col·legials són executius des del moment en que són aprovats.

Motivadament, la Junta pot suspendre’n l’eficàcia fins que sigui resolt el recurs administratiu que els impugni, sempre que les conseqüències de la suspensió no siguin irreparables ni l’acte sigui necessari per a la dinàmica col·legial.

En tot cas, el Col·legi respon dels perjudicis irregulars que causi.

 

Relacions institucionals i amb altres entitats de la mateixa professió

Article 9

  1. Pel que fa als aspectes institucionals i corporatius que normativament corresponguin a la Generalitat, el Col·legi es relaciona amb el Departament de Justícia o aquell al qual s’atribueixi competència en matèria de col·legis professionals.

En allò que faci referència a l’exercici de la nutrició humana i dietètica, els departaments de Salut, d’Ensenyament i de Benestar Social i Família, o segons sigui la denominació dels que els substitueixin, són els interlocutors prioritaris.

En qualsevol cas, la coordinació i la cooperació institucionals regeixen les relacions del Col·legi amb la Generalitat.

  1. El Col·legi pot disposar les mesures que siguin pertinents per tal d’establir vincles destinats a l’adequada coordinació amb altres entitats de la mateixa professió respecte de les que ha de mantenir l’autonomia que li és característica.

Aquests vincles s’articulen mitjançant acord o conveni regit pels principis de col·laboració i cooperació voluntàries que no ha d’impedir el dret d’accés, d’acció i de representació directa davant totes les institucions de dins i fora de l’Estat i de les funcions de representació general que li corresponen.

  1. El Col·legi podrà relacionar-se amb altres entitats quan ho consideri adequat pel desenvolupament de les seves finalitats i funcions, en especial amb els altres col·legis professionals, amb l’Administració local, amb les universitats i amb les autoritats que regulen, en sentit ampli, la professió de dietista-nutricionista.

 

Títol III

Col·legiació

El/la dietista-nutricionista. Les persones col·legiades. La incorporació al col·legi

Article 10

 Competències dels i les dietistes-nutricionistes.

El/la dietista-nutricionista és el professional de la salut, amb titulació universitària en nutrició humana i dietètica, reconegut com un expert en alimentació, nutrició humana i dietètica, amb capacitat per intervenir en l’alimentació d’una persona o grup, des dels següents àmbits d’actuació: la nutrició en la salut i en la malaltia, el consell dietètic, la investigació i la docència, la salut pública des dels organismes governamentals i no governamentals, les empreses del sector de l’alimentació, la restauració col·lectiva i social.

En tots els llocs on una adequada alimentació pot ajudar a millorar la qualitat de vida, els/les dietistes-nutricionistes ensenyen, investiguen, valoren, guien i aconsellen. La professió de dietista-nutricionista porta implícit en el seu exercici l’educació alimentària i nutricional en qualsevol dels camps on és possible exercir-la.

 

Article 11

Per ingressar al Col·legi cal acreditar els següents requisits;

  1. Ésser major d’edat.
  1. No trobar-se en causa d’incompatibilitat o de prohibició establerta per les lleis.
  1. No estar en situació d’inhabilitació professional.
  1. No estar inclòs en causa de denegació de la incorporació. No estar incapacitat, ni haver estat expulsat d’un altre col·legi i no haver estat rehabilitat, ni haver estat sancionat de suspensió, ni estar compliment condemna per delictes dolosos.
  1. Satisfer la quota d’ingrés.
  1. I, alternativament:

a) Ostentar la titulació oficial de diplomat en nutrició humana i Dietètica segons Reial decret 433/1998, de 20 de març (BOE núm. 90, de 15.4.1998), pel qual s’estableix el títol universitari oficial de diplomat en nutrició humana i dietètica i les directrius generals pròpies dels plans d’estudis conduents a l’obtenció d’aquell.

b) Ostentar la titulació oficial de graduat/da en nutrició humana i dietètica segons l’Ordre CIN/730/2009, de 18 de març (BOE núm. 73, de 26.3.2009), per la qual s’estableixen els requisits per la verificació dels títols universitaris oficials que habilitin per l’exercici de la professió dietista-nutricionista.

c) Estar en possessió del títol universitari oficial que, d’acord amb la legislació vigent, sigui necessari per a l’exercici de la professió de dietista-nutricionista o títol homologat o declarat equivalent per l’autoritat competent.

 

Article 12

La incorporació al Col·legi és preceptiva per als qui exerceixin la nutrició humana i dietètica i tinguin la seva seu professional, única o principal, a Catalunya, si bé el requisit de col·legiació no és necessari si es tracta de personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, pel que fa a l’exercici amb caràcter exclusiu de les funcions i les activitats pròpies de llur professió que exerceixen per compte d’aquelles igual que en el cas dels professionals de la Unió Europea, col·legiats i establerts amb caràcter permanent en qualsevol país de la Unió, que vulguin exercir la professió amb caràcter ocasional a Catalunya, respecte dels que s’apliquen les normes comunitàries que correspongui.

Els/les dietistes-nutricionistes d’altres territoris d’Espanya que vulguin exercir a Catalunya hauran d’acreditar la seva col·legiació. Per tal de garantir el compliment de la bona praxi i de les obligacions deontològiques de la professió en els supòsits d’exercici professional en territori diferent del de la col·legiació, els col·legis professionals han d’utilitzar els mecanismes de comunicació i cooperació administratius adients.

La col·legiació de dietistes-nutricionistes estrangers ha de seguir el que determinin les disposicions vigents en la matèria.

 

Article 13

Els/les dietistes-nutricionistes que ho sol·licitin han de ser admesos atenint-se a la tramitació que estableixi la Junta de Govern. La sol·licitud de col·legiació ha de ser admesa expressament o refusada raonadament per la Junta de Govern en el termini d’un mes.

L’admissió de la sol·licitud atribueix els drets i deures establerts en aquests Estatuts i els que disposen les lleis.

 

Article 14

Les persones col·legiades que no exerceixen la nutrició humana i dietètica poden acreditar-ho al Col·legi i ser reconeguts, si ho sol·liciten, com a col·legiats no exercents, els quals conserven llurs drets corporatius i continuen obligats al compliment dels deures col·legials. Les persones col·legiades que estiguin a l’atur podran acreditar-ho al Col·legi i sol·licitar una bonificació del 50% de la quota anual, conservant llurs drets corporatius i l’obligació del compliment dels deures col·legials.

 

Article 15

  1. Els estudiants del darrer curs del grau en nutrició humana i dietètica poden ser admesos com a observadors del Col·legi, prèvia acreditació de les condicions que fixi la Junta. Pagaran la quota d’alta i estaran exempts de la quota anual durant el primer any. En el cas que repeteixi curs, podrà continuar com estudiant però pagarà el 50% de la quota de no exercent i sense dret a vot.
  1. Els/les observadors/es gaudeixen dels serveis col·legials que no derivin de l’exercici professional i poden assistir, com a oients, en els actes col·legials.
  1. En el moment en què acreditin l’obtenció del grau en nutrició humana i dietètica, adquireixen la condició de col·legiats de ple dret, segons les condicions que fixi la Junta de Govern.
  1. En el cas que la persona observadora no acrediti l’obtenció del grau en nutrició humana i dietètica o la repetició del curs en el termini d’un any a comptar des de la data d’admissió com a observadora del Col·legi, la Junta de Govern acordarà la seva baixa del Col·legi.

L’acord de baixa es comunicarà a la persona observadora, atorgant-li un termini de deu dies per tal que pugui manifestar el que correspongui. Si no formula cap manifestació dins del termini conferit, l’acord de baixa serà plenament executiu amb efectes des del dia en què va transcórrer un any des de la seva admissió. Per contra, si s’acredita l’obtenció del grau o la repetició del curs, aleshores la Junta resoldrà el que correspongui.

Contra l’acord de baixa automàtica com a persona observadora hi cap recurs de reposició davant de la presidència del Col·legi.

 

Article 16

A proposta de la Junta de Govern o d’un 5% dels col·legiats, l’Assemblea General pot reconèixer com a membres honoraris del Col·legi persones o entitats que s’hagin distingit en interès de la nutrició humana i dietètica.

També pot resoldre l’atorgament de distincions.

En ambdós casos, el vot serà secret.

 

Article 17

Quan el Col·legi tingui coneixement de l’existència d’algun/a dietista-nutricionista que, sens perjudici del que disposa l’article 12, exerceixi a Catalunya sense constar al Col·legi, ha de fer-li saber la necessitat de que formalitzi sol·licitud d’alta.

 

Societats professionals

Article 18

  1. Les persones col·legiades que vulguin articular l’exercici en comú de la nutrició humana i dietètica en una societat han de constituir-la conforme al règim establert respecte de les societats professionals i inscriure-la en el registre d’aquestes entitats del Col·legi.
  1. Per bé que les societats professionals no adquireixen la condició de persones col·legiades i, per tant, no els corresponen els drets i deures col·legials que tenen la condició de personals, com és el de votar a les assemblees i constituir-se en candidat i elector dels càrrecs directius, els és d’aplicació el règim establert als estatuts i altres normes col·legials, inclòs el règim disciplinari i de pagament de quotes.
  1. Per bé que és als socis professionals als qui correspon la condició de col·legiats, les societats professionals han d’atendre el règim establert als estatuts i altres normes col·legials i poden ser objecte de diligències informatives i d’expedients disciplinaris la responsabilitat dels quals s’ha de determinar segons sigui que regeixi a la societat.
  1. Les societats professionals s’han de inscriure en el registre de societats del Col·legi i han de ser objecte d’adequada publicitat, segons sigui que determini la Junta de Govern atenent els termes normatius aplicables.
  1. El funcionament del registre de societats professionals del Col·legi es regularà mitjançant un reglament.

 

Baixa del Col·legi

Article 19

  1. Són motius de baixa de la condició de persona col·legiada:

a) La defunció i la declaració de incapacitat.

b) L’admissió de la sol·licitud de baixa justificada en el cessament de l’activitat professional, que es comunicarà a la persona afectada.

c) La pèrdua de les condicions requerides per a la col·legiació.

d) La desatenció del pagament dels drets d’incorporació, d’una quota extraordinària, d’una quota col·legial ordinària anual o de l’equivalent fraccionat de la quota ordinària anual, i de les restants obligacions econòmiques col·legials, d’acord amb el procediment específic establert en l’apartat segon d’aquest article i que es desenvoluparà per reglament.

e) L’expulsió acordada en l’expedient disciplinari corresponent.

  1. El procediment de baixa col·legial per impagament previst en l’apartat d del paràgraf anterior es regularà per un reglament. Prèviament a l’adopció de l’acord de la Junta de Govern de baixa col·legial s’haurà de garantir l’atorgament d’un tràmit d’audiència a la persona col·legiada afectada perquè pugui formular al·legacions i abonar les quotes col·legials pendents en el termini màxim d’un mes.

L’abonament de les quotes pendents, amb l’interès legal meritat, comportarà la rehabilitació automàtica de la persona en la seva condició de persona col·legiada, llevat dels supòsits en què subsisteixi algun altre motiu de baixa.

La pèrdua de la condició de persona col·legiada per impagament no alliberarà del compliment de les obligacions vençudes, les quals podran ésser exigides als interessats.

  1. En els supòsits a i c de l’apartat primer d’aquest article, la Junta de Govern acordarà la baixa col·legial quan en tingui coneixement, comunicant a la persona afectada o als seus hereus el citat acord.
  1. Les persones que hagin causat baixa de la condició de persona col·legiada per un motiu diferent al previst en l’apartat d del paràgraf primer, podran sol·licitar la reincorporació si es compleixen els mateixos requisits que per adquirir la condició esmentada. En aquest cas, es manté el número de col·legiació anterior a la baixa.

La Junta de Govern podrà establir una quota de reingrés per a la reincorporació, que haurà d’aprovar l’Assemblea General.

 

Suspensió de la col·legiació

Article 20

L’incompliment reiterat del deure de pagament del rebut de les quotes col·legials pot motivar la suspensió de l’exercici professional fins que es regularitzi amb els interessos legals.

 

Drets dels col·legiats

Article 21

Les persones col·legiades tenen els drets següents:

  1. Exercir la nutrició humana i dietètica segons els criteris deontològics i professionals reconeguts.
  1. Participar en l’activitat col·legial i, especialment, prendre part en les assemblees, amb veu i vot.
  1. Constituir-se en candidats/es i electors/es dels càrrecs estatutaris.
  1. Utilitzar les dependències col·legials, tal com es reguli, i beneficiar-se de l’assessorament, serveis, programes i altres avantatges que el Col·legi posi a la seva disposició.
  1. Accedir a la documentació i als assentaments oficials del Col·legi, obtenir certificacions i rebre informació sobre qüestions d’interès relacionades amb la nutrició humana i dietètica.
  1. Al·legar la condició de persona col·legiada i disposar del carnet que l’acrediti.
  1. Qualsevol altre dret que reconeguin les lleis.

 

Deures de les persones col·legiades

Article 22

 Les persones col·legiades tenen els deures següents:

  1. Respectar les normes col·legials i atenir-s’hi.
  1. Contribuir al manteniment del Col·legi fent efectives puntualment les quotes aprovades que els siguin presentades a cobrament.
  1. Seguir i respectar els principis deontològics de l’exercici de la nutrició humana i dietètica.
  1. Informar el Col·legi dels canvis de les seves dades personals i professionals.
  1. Posar en coneixement del Col·legi els fets i les circumstàncies que puguin incidir en la vida col·legial o en l’exercici de la nutrició humana i dietètica.
  1. Exercir fidelment els càrrecs per als quals siguin elegits, responent a la confiança dipositada sempre que no ho impedeixin causes inevitables.
  1. Prendre part en les assemblees.
  1. Respectar la dedicació professional i les circumstàncies personals d’altres companys.
  1. Mantenir en vigor, una assegurança que cobreixi els riscos derivats de l’exercici professional que es desplegui al marge de l’Administració o per compte d’altre que no en disposi.

 

Article 23

  1. La Junta de Govern pot obrir un període d’informació o actuacions prèvies amb la finalitat de conèixer les circumstàncies del cas concret i la conveniència o no d’iniciar el procediment.
  1. En l’article 24 es regula el procediment a seguir en el supòsit en què el període d’informació o actuacions prèvies s’obri a una persona col·legiada per l’existència d’indicis d’una infracció disciplinària prevista als Estatuts.
  1. En l’article 24.bis, es regula el procediment a seguir en el supòsit en què aquest període d’informació o actuacions prèvies s’obri a una persona que no es troba col·legiada i/o que no està en possessió de la titulació que habilita per a l’exercici de la dietètica i la nutrició humana, i per tant, que pot estar cometent una infracció d’intrusisme professional.
  1. En qualsevol dels dos supòsits, si la conducta de la persona col·legiada o no col·legiada té naturalesa sancionadora, les actuacions prèvies s’orientaran a determinar, amb la major precisió possible, els fets susceptibles de motivar la incoació del procediment, la identificació de la persona o persones que puguin resultar responsables i les circumstàncies rellevants que concorrin en uns i altres.

 

Article 24

  1. Les persones col·legiades poden ser objecte de l’obertura d’un període d’informació o actuacions prèvies destinat a determinar si en la seva actuació concorren elements que justifiquin la conveniència o no d’iniciar un expedient disciplinari.
  1. Quan la Junta de Govern tingui notícia de l’actuació d’alguna persona col·legiada que pugui ser considerada irregular, si més no, ha d’acordar obrir un període d’informació o actuacions prèvies i ha d’encarregar a un/a instructor/a, que no podrà ser membre de la Junta de Govern, la tramitació d’aquestes actuacions prèvies a fi que, en el termini màxim d’un mes, informi de les circumstàncies concurrents a la Junta de Govern.
  1. Immediatament després de rebuda la informació de l’instructor i en qualsevol cas, dins del termini d’un mes establert, la Junta de Govern ha de decidir de forma raonada l’inici d’expedient disciplinari o l’arxiu de les actuacions prèvies.

 

Article 24 bis

  1. La Junta de Govern ha d’acordar obrir un període d’informació o actuacions prèvies quan tingui notícia de la presumpta comissió d’un acte d’intrusisme professional per part d’una persona que tot i no estar en possessió de la titulació del grau en nutrició humana i dietètica i/o no estar col·legiada, estigui exercint la professió de dietista-nutricionista.
  1. En el mateix acord d’obertura del període d’informació o actuacions prèvies la Junta de Govern encarrega la instrucció de l’expedient a la Comissió d’Intrusisme, o en el seu defecte, nomena a un instructor que en aquest cas sí que podrà ésser un membre de la Junta de Govern.
  1. La Comissió d’Intrusisme o l’instructor té un termini màxim de dos mesos, ampliable en un mes més, per a informar a la Junta de Govern sobre la concurrència o no de fets constitutius d’un acte d’intrusisme professional, i formular una proposta de resolució.
  1. La Junta de Govern, en el termini màxim d’un mes des del moment en què rep la proposta de resolució, ha de decidir si acorda l’arxiu de l’expedient per falta de proves concurrents o bé acorda posar en coneixement de l’Administració de la Generalitat l’actuació d’intrusisme professional per tal que adopti les mesures administratives que calgui per a corregir aquestes conductes, sense perjudici que també pugui acordar requerir directament a l’infractor perquè sol·liciti en el termini de quinze dies la seva col·legiació d’acord amb el que estableix l’article 17 dels Estatuts.
  1. La resolució de la Junta de Govern ha de ser motivada, i en el cas que s’acordi denunciar l’actuació d’intrusisme professional a l’Administració, haurà d’acompanyar totes les proves que permeten acreditar de forma suficient els indicis de la comissió d’un acte d’intrusisme professional, per tal que l’Administració de la Generalitat, si ho considera convenient, pugui tramitar l’expedient sancionador previst legalment.
  1. La Comissió d’Intrusisme, que serà creada per la Junta de Govern amb les funcions que aquella estableixi, efectuarà un seguiment de totes les denúncies per tal d’evitar qualsevol nou acte d’intrusisme professional.
  1. El Col·legi i l’Administració de la Generalitat, de conformitat amb el que preveu la legislació vigent en matèria de col·legis professionals, poden acordar, mitjançant un conveni de delegació, la delegació de la funció de tramitació de l’expedient sancionador per intrusisme professional d’aquelles persones que sense estar col·legiades i/o sense estar en possessió del grau o la diplomatura de nutrició humana i dietètica, o titulació homologada equivalent, exerceixin la professió de dietista-nutricionista.

 

Títol IV

Òrgans col·legials

Govern del Col·legi

Article 25

Els òrgans de govern del Col·legi són:

  1. L’Assemblea General de persones col·legiades, que és l’òrgan sobirà del Col·legi.
  1. La Junta de Govern i els seus membres, que són els òrgans de direcció i administració.

 

L’Assemblea General

Article 26

L’Assemblea General de col·legiats està integrada per totes les persones col·legiades que no estiguin afectades per una sanció que els impedeixi l’exercici d’aquest dret.

 

Article 27

Les assemblees poden ser ordinàries o extraordinàries.

El Col·legi ha de celebrar, com a mínim, dues assemblees ordinàries cada any a fi de sotmetre a l’aprovació de les persones col·legiades la memòria i la liquidació del pressupost vençut i l’inventari-balanç de situació, el pressupost i el programa d’actuació de l’any següent, de conformitat amb el que disposa l’article 67 d’aquests Estatuts.

 

Article 28

La Junta de Govern pot decidir la convocatòria d’assemblea extraordinària quan calgui tractar assumptes diferents dels que són objecte d’assemblea ordinària.

La sol·licitud d’un nombre de persones col·legiades exercents que representi un percentatge superior al cinc per cent del total obliga la Junta a convocar l’assemblea extraordinària a fi de la seva celebració en un termini de dos mesos sempre que, dirigida al secretari, indiqui els assumptes que hagin de ser tractats. Es posarà a votació la presidència de l’Assemblea, si ho demana una persona amb el suport del 20% dels assistents i ho accepta la majoria.

 

Article 29

La presidència ha de fer saber a les persones col·legiades la convocatòria de l’Assemblea amb un mínim d’un mes d’antelació, excepte per raons d’urgència que aquest termini es podrà reduir a quinze dies naturals; indicant, a més del lloc, el dia, l’hora i l’ordre del dia. Les raons d’urgència que permeten reduir el termini de convocatòria s’hauran d’exposar breument a la mateixa convocatòria.

La convocatòria es publicarà a la pàgina web del Col·legi i es comunicarà a través del correu electrònic a tots els col·legiats llevat que hagin sol·licitat expressament rebre les comunicacions per escrit. En aquest darrer cas, se’ls comunicarà per escrit al domicili que hagin fet constar en el registre col·legial.

A petició de com a mínim, el 10% dels col·legiats d’una província en un termini de 30 dies naturals, es podrà celebrar simultàniament l’assemblea de forma territorialitzada amb connexió digital d’imatge i so amb l’assistència d’un membre de la Junta que en presidirà la mesa electoral, en coordinació amb la mesa de l’Assemblea central o principal, com un sol acte. La Junta de Govern, en cas de denegació, haurà d’exposar els motius que ho justifiquen.

Presideix les assemblees el/la president/a del Col·legi, el/la qual dirigeix els debats segons el criteri de participació lliure i responsable.

Hi assisteixen la presidència, la secretaria de la Junta de Govern, encarregada d’estendre l’acta de la sessió, amb el vistiplau de la presidència, i els altres membres de la Junta

 

Article 30

Ordre del dia de l’Assemblea General.

En les assemblees generals no es poden prendre acords sobre punts que no han estat fixats prèviament en l’ordre del dia corresponent.

Per poder tractar qualsevol proposta dels col·legiats que no consti en l’ordre del dia, cal que compleixi les següents condicions:

a) Haver estat formulada per escrit, raonada i signada almenys per un 5% dels col·legiats.

b) Haver estat presentada al registre del col·legi amb un mínim de 10 dies d’antelació de la data fixada per a la reunió de l’Assemblea General en qüestió.

La Junta de Govern haurà de comunicar als col·legiats i les col·legiades el nou ordre del dia, com a mínim, 48 hores abans de l’Assemblea General.

 

Article 31

  1. Les votacions es decideixen segons el criteri majoritari lliurement expressat per les persones col·legiades assistents, o segons qualsevol altre criteri democràtic decidit per l’Assemblea. En general, les votacions es faran a mà alçada, llevat quan faci referència a persones en que ha de ser sempre secret. També serà secret si ho demana un percentatge del 20% dels assistents.
  1. El vot es pot exercir per delegació escrita a favor d’un altre col·legiat. La persona delegada emetrà tants vots com delegacions hagi rebut, a part del propi. La Junta de Govern podrà establir en la convocatòria un sistema de control o validació prèvia de les delegacions, requisit per la seva validesa.

 

Article 32

  1. L’Assemblea s’entén vàlidament constituïda, en primera convocatòria, quan hi concorri la majoria de les persones col·legiades de ple dret i, en segona, sigui quina sigui la seva participació.
  1. Per excepció al règim general d’adopció d’acords per majoria simple dels col·legiats assistents, cal una majoria de dos terços de les persones assistents per aprovar:

a) L’adquisició, la venda i l’alienació i l’establiment de càrregues sobre el patrimoni col·legial.

b) L’establiment d’acords o convenis que vinculin l’activitat del Col·legi més enllà de cinc anys.

c) L’ampliació i la reducció del pressupost aprovat fonamentada en circumstàncies excepcionals.

d) La modificació de l’àmbit objectiu o territorial del Col·legi, la dissolució, la fusió, la segregació o l’escissió del Col·legi.

e) La modificació dels Estatuts.

 

Article 33

Corresponen a l’Assemblea, i són indisponibles, a més de les funcions que estableixen les lleis i de les que consten relacionades a l’article anterior, les següents:

a) La liquidació del pressupost vençut, l’aprovació de la memòria d’activitats de l’exercici precedent i de l’inventari-balanç del Col·legi.

b) L’aprovació del pressupost i del programa d’actuació de l’exercici següent.

c) Fixar l’import dels drets d’incorporació, de les quotes ordinàries i, si escau, de les extraordinàries i de les bonificacions que procedeixin.

d) El seguiment i control de l’activitat de la Junta de Govern.

e) L’aprovació i modificació dels estatuts, la promulgació i canvi del reglament de règim intern que decideixi dictar, i l’aprovació i modificació de les normes reglamentàries establertes en l’article 7 dels Estatuts.

f) L’establiment d’aportacions econòmiques extraordinàries.

g) La ratificació dels càrrecs directius que hagin estat substituïts per raó de vacant.

h) La constitució d’ens instrumentals a fi del desplegament d’activitats d’interès col·lectiu i de la prestació de serveis als col·legiats.

i) El tractament i la resolució de les qüestions que li atribueixin les lleis i disposicions i les que no corresponguin a la Junta.

j) L’aprovació i modificació de les normes de deontologia professional.

 

La Junta de Govern

Article 34

La Junta de Govern té encomanada la direcció i administració del Col·legi i constitueix l’òrgan executiu del mandat de l’Assemblea, dels preceptes continguts en aquests Estatuts i en el reglament que es dicti, i en les normes que regulen el règim col·legial.

 

Article 35

La Junta de Govern és de caràcter col·legiat. En règim plenari, la componen la presidència, la vicepresidència, la secretaria, la vicesecretaria, la tresoreria, la vicetresoreria i set vocals.

La junta permanent la componen la presidència, la vicepresidència, la secretaria, la vicesecretaria, la tresoreria i la vicetresoreria.

La Junta podrà requerir, en cada cas, la participació del/ de la coordinador/a general que s’hagi nomenat.

 

Article 36

Poden formar part de la Junta totes les persones col·legiades majors d’edat que tinguin la plenitud dels seus drets i acreditin tres anys de col·legiació, llevat dels qui optin a les vocalies, ja que en aquest cas és suficient dos anys d’antiguitat en el Col·legi. A més, la presidència i la vicepresidència han d’acreditar, mitjançant declaració jurada amb autorització per comprovar-ho, si s’escau, cinc anys d’exercici professional i, al menys, dos anys a Catalunya.

És incompatible ser membre de la Junta amb l’exercici de càrrecs directius en partits polítics, en sindicats i en patronals.

 

Article 37

El ple de la Junta de Govern s’ha de reunir, de forma presencial o no, una vegada al trimestre, com a mínim, i tantes com ho decideixi la presidència o ho sol·licitin cinc dels seus membres. En el cas que el ple de la Junta de Govern es reuneixi de forma no presencial, aquest s’efectuarà a través dels mitjans telemàtics que permetin la participació de tots els membres de la Junta de Govern, i garanteixin la vàlida deliberació i presa d’acords.

La Junta permanent s’ha de reunir, de forma presencial o no, una vegada cada dos mesos, com a mínim, i tantes com decideixi la presidència o ho sol·licitin dos dels seus membres.

Correspon a la secretaria convocar les reunions de la Junta, indistintament, amb al menys cinc dies d’antelació i expressant l’ordre del dia. Les infraccions d’assistència han d’estar motivades en causa justificada.

La presidència presideix les juntes i dirigeix les deliberacions.

Els membres de la Junta de Govern estan obligats a assistir a totes les reunions que es convoquin. La falta d’assistència no justificada a 3 reunions i/o el no compliment de les tasques assignades, podrà comportar la destitució del càrrec, en qualsevol dels casos, previ advertiment.

 

Article 38

La Junta de Govern s’entén vàlidament constituïda, i pot adoptar acords, sempre que estigui degudament convocada i hi concorrin la presidència i la secretaria, i dos membres més de la Junta. En tot cas, els acords s’adopten per majoria dels concurrents, i el vot del president/a decideix els empats. En les reunions presencials, es consideren concurrents els membres que es trobin connectats amb imatge i so a la reunió, de manera que segueixin les deliberacions i hi puguin participar, encara que no siguin en el mateix espai físic. S’exclou de la participació a distància el vot secret respecte als/les qui no són presents a la mateixa sala, en aquest cas cal considerar que s’abstenen. Es farà secreta la votació quan ho proposi la presidència o ho demani el 30% dels membres assistents.

 

Article 39

Són funcions de la Junta de Govern:

a) Executar els acords de l’Assemblea.

b) Gestionar i administrar el Col·legi i els seus interessos.

c) Representar el Col·legi en tots els àmbits de la seva activitat, la qual cosa personalitza la presidència, sens perjudici de les delegacions o apoderaments que s’acordin.

d) Tramitar i resoldre els recursos respecte dels quals sigui competent, així com les diligències informatives i els expedients disciplinaris i l’aplicació de sancions.

e) Resoldre les sol·licituds de col·legiació.

f) Elaborar el pressupost i el programa d’actuació.

g) Preparar els assumptes que hagin de ser sotmesos a l’Assemblea i tenir cura de tots els aspectes referents a la seva celebració.

h) Redactar la proposta de reglament de règim intern que haurà de sotmetre a l’aprovació de l’Assemblea.

i) Constituir seccions o comissions d’estudi, seguiment o promoció de qüestions d’interès per als i per a les dietistes-nutricionistes, o bé de caràcter territorial.

j) Resoldre els imprevistos que presenti l’activitat col·legial i exercir les funcions pròpies del Col·legi que no estiguin expressament reservades a l’Assemblea.

k) Acordar la contractació de càrrecs de gestió del col·legi.

l) Designar representants en organismes i entitats en les que participi el Col·legi.

La Junta pot acordar la delegació de les funcions contemplades als apartats b) i c) precedents, conferir poder a favor d’algun dels seus membres i nomenar comissionats, apoderats generals o especials.

 

La presidència

Article 40

A més de les funcions resultants d’aquests Estatuts, la presidència té especialment atribuïdes les següents:

  1. La representació del Col·legi en tots els àmbits en els quals intervingui la corporació i davant tota mena d’entitats i organismes públics i privats i, per tant, intervenir en tot tipus de procediments judicials i administratius, per si mateix, com a president/a, amb les més àmplies facultats que en cada cas contemplin les lleis o atorgar poders a favor d’advocats, procuradors o altres mandataris.
  1. Contractar i dur a terme tot tipus d’actes i documents propis de la gestió i administració col·legials, inclosos els que siguin propis del tràfic econòmic, bancari i financer.
  1. Subscriure i atorgar contractes, documents i convenis d’interès del Col·legi.
  1. És dipositari de la firma i del segell del Col·legi.
  1. Juntament amb el secretari i el tresorer, indistintament, té la firma dels documents del tràfic econòmic.
  1. En general, és el responsable de fer que s’acompleixin els acords de la Junta de Govern.
  1. Resoldre les situacions d’urgència, donant-ne compte a la Junta o a l’assemblea, segons correspongui.

La presidència està facultada per apoderar qui autoritzi la Junta per a l’exercici de les funcions delegables.

La vicepresidència

Article 41

A més de les tasques que li siguin específicament assignades per la presidència, la vicepresidència l’ha d’assistir en l’exercici de les seves funcions, suplir-la en cas d’absència i substituir-la en cas de vacant.

 

La secretaria

Article 42

  1. A més de les tasques que li assignen aquests Estatuts, la secretaria ha d’estendre acta de les reunions dels òrgans del Col·legi i autenticar-les amb la signatura de la presidència; expedeix certificacions i testimonis i és dipositària i responsable de la documentació col·legial i, significativament, del cens de col·legiats i del registre de societats professionals.
  1. Té cura de l’organització administrativa i laboral del Col·legi i del compliment de les obligacions oficials.
  1. Té assignada la custòdia dels períodes electorals, durant els quals dóna fe de la recepció i tramesa de documentació, és dipositària dels vots rebuts per correu, vetlla pel compliment dels requisits electorals i fa el recompte dels vots emesos.
  1. Firma, amb la presidència i la tresoreria, indistintament, els documents relatius al gir econòmic del Col·legi.

 

La vicesecretaria

Article 43

A més de les tasques específicament assignades per la secretaria, la vicesecretaria l’ha d’assistir en l’exercici de les seves funcions i substituir-la en cas d’absència o de vacant.

 

La tresoreria i la vicetresoreria

Article 44

La tresoreria té assignades les funcions comptables i econòmiques del Col·legi i, per tant, la custòdia dels llibres.

Li correspon proposar a la Junta l’elaboració del pressupost venidor, la liquidació del que hagi vençut i l’inventari-balanç del Col·legi.

Té assignada la gestió dels recursos econòmics i patrimonials i l’efectivitat dels pagaments i cobraments, sempre amb el vistiplau i amb la firma de la presidència o amb la de la secretaria, indistintament. Fa el seguiment dels fons col·legials i la determinació de les disponibilitats econòmiques.

La vicetresoreria assisteix la tresoreria en les seves funcions, la supleix en cas d’absència i la substitueix en cas de cessament.

 

Les vocalies

Article 45

Les vocalies tenen atribuïdes les funcions que els assigni la Junta o la presidència i, en general, han de col·laborar en el desenvolupament de les tasques de la Junta i de l’Assemblea.

 

Vacants

Article 46

  1. La baixa dels membres de la Junta de Govern pot ésser causada per qualsevol dels supòsits previstos en l’article 49 dels Estatuts, i comporta que el càrrec que s’ocupava dins de la Junta de Govern queda vacant.
  1. La vacant de qualsevol càrrec de Junta de Govern ha de ser coberta fins a les següents eleccions que s’hagin de celebrar, esgotant el termini restant de mandat, de conformitat amb els següents criteris:

a) La baixa de la presidència serà coberta per la vicepresidència, que la substituirà en el càrrec d’acord amb el que estableix l’article 41 dels Estatuts.

b) La baixa de la secretaria serà coberta per la vicesecretaria, que la substituirà en el càrrec d’acord amb el que estableix l’article 43 dels Estatuts.

c) La baixa de la tresoreria serà coberta per la vicetresoreria, que la substituirà en el càrrec d’acord amb el que estableix l’article 44 dels Estatuts.

d) La baixa de la vicepresidència, de la vicesecretaria i de la vicesecretaria serà coberta pels membres de Junta de Govern restants.

e) La baixa de les vocalies serà coberta pels suplents de la candidatura elegida i proclamada en l’ordre en què constessin, amb els límits fixats en l’apartat cinquè d’aquest article.

  1. En els casos previstos en els apartats a, b i c del paràgraf anterior, la substitució del càrrec vacant es produeix de forma automàtica. En la resta de casos, la substitució es produeix per acord de Junta en els termes indicats en l’apartat d, que s’haurà de comunicar a la persona suplent o al membre de Junta, per tal que manifesti la seva conformitat i s’integri en la següent reunió de Junta de Govern.
  1. La substitució de qualsevol dels membres de Junta haurà de ser ratificada per l’Assemblea General en la següent reunió ordinària o extraordinària que es celebri.
  1. Si es produeix la baixa de més de la meitat dels membres de la Junta de Govern o bé si de forma simultània o alterna es produeix la baixa de la presidència i de la vicepresidència escollides electoralment pels col·legiats i per les col·legiades, la presidència del col·legi serà assumida provisionalment pel membre de la Junta de més edat, que haurà de convocar eleccions per a l’elecció d’una nova Junta de Govern i aquestes s’hauran de celebrar en un termini que no superi els dos mesos comptats des de la darrera de les dimissions que causi l’aplicació d’aquest precepte. Els membres de la Junta de Govern que segueixin ocupant el seu càrrec quedaran en funcions i hauran d’assumir les responsabilitats dels càrrecs vacats fins a la proclamació de la nova Junta.

 

Exercici dels càrrecs

Article 47

Si bé es contempla que l’exercici dels càrrecs electius del Col·legi sigui no remunerat, poden ser reemborsades les despeses que comporti i establir-se dietes i la contraprestació que correspongui amb motiu de la dedicació col·legial, de forma excepcional, per tasques concretes encarregades prèviament mitjançant acord de la Junta de Govern, del que s’haurà d’informar detalladament a l’Assemblea.

 

Durada dels càrrecs

Article 48

El mandat de la Junta és per quatre anys. Els seus membres poden ser reelegits per ocupar qualsevol càrrec de la Junta una sola vegada, de forma consecutiva.

 

Suspensió i destitució dels membres de la Junta de Govern

Article 49

  1. Els membres de la Junta de Govern cessaran del seu càrrec pels següents motius:

a) Defunció o incapacitat declarada judicialment.

b) Expiració del termini pel qual van ésser elegits.

c) Renúncia de l’interessat formulada per escrit.

d) Incórrer de forma sobrevinguda en alguna de les causes d’incompatibilitat previstes expressament en aquests Estatuts.

e) Ésser condemnat per sentència ferma que porti annexa la inhabilitació per a càrrecs públics.

f) Imposició d’una sanció disciplinària per falta greu o molt greu que hagi esdevingut ferma.

g) Destitució.

h) Incompliment reiterat de llurs obligacions, previ apercebiment.

  1. La destitució de la presidència o de la Junta de Govern pot ser promoguda per un nombre de col·legiats superior al 25 % del cens mitjançant comunicació raonada dirigida a la Junta de Govern la qual ha de sotmetre la decisió a la primera Assemblea que es convocarà després de transcorreguts trenta dies des que es presenti la iniciativa, mai més enllà de dos mesos després.
  1. La destitució de la resta de membres de la Junta de Govern pot ser promoguda a instància de la presidència, per dos terços dels membres de la Junta de Govern, per incórrer en alguna de les causes previstes en l’apartat primer.
  1. A proposta de la presidència, la Junta de Govern pot decidir, per majoria de dos terços de tots els seus membres, la suspensió per termini no superior a sis mesos de l’exercici del càrrec d’algun del seus membres que, de forma reiterada i prèviament advertit, incompleixi les seves obligacions.

 

Òrgans col·laboradors de les tasques de govern

El/la coordinador/a general

Article 50

Per tal d’agilitar la gestió ordinària i l’administració del Col·legi, la Junta de Govern pot decidir el nomenament i la contractació d’una persona a fi de portar la direcció administrativa del Col·legi a qui es faculti per a l’exercici de les funcions que decideixi delegar-li. Es designarà una persona membre del Col·legi aliena a la Junta de Govern. La Junta de Govern l’avaluarà anualment i informarà de la seva tasca a l’Assemblea.

 

El Consell Assessor de la Nutrició Humana i Dietètica

Article 51

La Junta de Govern pot constituir, amb l’aprovació de l’Assemblea, el Consell Assessor de la Nutrició Humana i Dietètica tot oferint participar-hi als qui haguessin estat presidents/es del Col·legi, a les persones col·legiades honoràries i a persones o entitats que destaquin pel seu interès o dedicació a la nutrició humana i dietètica o a les finalitats del Col·legi, que en seran membres permanents. En forma també part, durant el seu mandat, la presidència exercent i la secretaria, a qui correspon estendre l’acta de les seves reunions, així com fins a dos membres més escollits per la Junta electa per la durada del seu mandat.

El Consell, que s’ha de reunir a iniciativa de la presidència o de tres dels seus membres i sota la presidència de qui es decideixi en cada ocasió, constitueix un fòrum de tractament d’aspectes relacionats directament o indirecta amb la nutrició humana i la dietètica, de formació de iniciatives i d’elaboració de propostes, bé siguin generades pels seus membres, bé siguin encarregades per la Junta de Govern.

Els seus acords no són vinculants i serveixen d’orientació a la dinàmica del Col·legi i, si escau, han de ser presentats a l’Assemblea.

 

Elecció de la Junta de Govern

Article 52

  1. L’elecció de la Junta de Govern s’ha de convocar amb prou antelació perquè la renovació no excedeixi el mandat de la Junta.
  1. La presidència ha de formalitzar la convocatòria d’eleccions mitjançant comunicació dirigida a totes les persones col·legiades, i amb la publicitat que decideixi la Junta de Govern.
  1. La convocatòria comporta:

a) La publicitat del cens dels col·legiats al taulell d’anuncis del Col·legi. La convocatòria haurà d’indicar la data en què es publicarà el cens al taulell d’anuncis.

b) Les persones col·legiades tenen un termini màxim de cinc dies des de la seva publicació per a formular reclamacions, de forma motivada, davant de la secretaria de la Junta de Govern.

c)La Junta de Govern tindrà un termini de cinc dies per a resoldre les reclamacions que es plantegin i elaborar el cens definitiu de col·legiats que remetrà a la Comissió Electoral abans que finalitzi el termini per a presentar candidatures.

d) La disposició d’un termini mínim de quinze dies des de la publicació de la convocatòria perquè els candidats presentin les seves candidatures a la seu del Col·legi, i d’un termini de cinc dies des de la finalització del termini de presentació de candidatures perquè la Comissió Electoral faci públiques les candidatures degudament presentades, proclamant-les vàlides als efectes de la seva publicitat entre els col·legiats. La convocatòria establirà el calendari electoral amb els terminis establerts en aquest article.

e) La fixació del dia i l’horari de les eleccions en una sessió que s’ha de celebrar en un mínim de 20 dies i un màxim de 30 dies des de la designació dels candidats. Es desconvocaran les eleccions si només es presenta una candidatura, que quedarà proclamada.

f) La constitució de la Comissió Electoral d’acord amb el que estableix l’article 55 dels Estatuts.

g) La decisió de la Junta de Govern d’establir una única mesa electoral central, que pot no estar a la seu del Col·legi, o bé pot acordar establir una mesa electoral a cada delegació territorial que estigui constituïda. En qualsevol cas, les meses electorals no es constituiran fins el dia de la votació.

h) En el cas de l’establiment de les meses electorals de les delegacions, la Junta Electoral programarà amb la convocatòria l’emissió del vot pels/per les interventors/es de dos a set dies abans del que es fixi respecte de la votació a la seu central del Col·legi. L’urna o les urnes seran custodiades per la Comissió Electoral fins al moment del recompte a l’elecció central.

  1. Els terminis electorals es compten per dies naturals.
  1. Es podrà aprovar un reglament d’ordre intern que desenvolupi el procediment electoral de conformitat amb el que disposen els presents Estatuts.

 

Article 53

  1. Les candidatures, que han de procurar la incorporació proporcionada de dones i homes respecte a les proporcions de persones col·legiades, segueixen el sistema d’una llista tancada, on ha de constar el nom i el càrrec al qual opten els membres que la componen: presidència, vicepresidència, secretaria, vicesecretaria, tresoreria, vicetresoreria i set vocals. Les candidatures poden establir fins a set suplents per als càrrecs de la Junta de Govern, indicant l’ordre de prelació dels mateixos.
  1. Els candidats a president/a han d’acreditar l’aval d’un mínim de 20 col·legiats, identificats amb el nom i cognoms, número de DNI, número de col·legiat i signatura original.
  1. Els candidats que integren la candidatura han de complir els requisits d’antiguitat establerts en l’article 36 dels Estatuts i en aquest mateix article, i no incórrer en règim d’incompatibilitat.
  1. No s’admetrà cap candidatura en què més de dos membres treballin a la mateixa empresa, i en què menys de dos terços dels seus membres ho siguin.
  1. Serà requisit per l’admissió de la candidatura que al menys dos terços dels membres siguin col·legiats exercents.
  1. Amb la presentació de la candidatura, que s’haurà de dirigir a la Comissió Electoral, s’haurà de fer constar el nom i el càrrec al qual opten cada un dels membres de la candidatura i el nom dels suplents i el seu ordre de prelació, s’hauran d’acompanyar els avals del candidat a la presidència, i aportar el currículum vitae dels seus membres i el programa electoral.
  1. Cada candidatura podrà designar tants interventors/es com meses electorals territorials es constitueixin. En el cas que només hi hagi una mesa electoral central, cada candidatura podrà designar un únic interventor.  Cada candidatura també podrà designar un únic interventor per formar part de la Comissió Electoral amb veu però sense vot.
  1. La Comissió Electoral revisarà que les candidatures presentades compleixen els requisits fixats en aquests Estatuts, proclamarà les candidatures vàlides dins del termini fixat en l’article anterior.

 

Article 54

  1. El vot és personal, secret i intransferible, i s’hi ha de fer constar la candidatura seleccionada, si no és que es tracta d’un vot en blanc.
  2. Els electors que prefereixin votar a distància han d’enviar el vot per correu certificat dirigit a la Comissió Electoral, amb avís de rebuda, o qualsevol altre sistema de certificació que l’agència oficial de correu implementi a la secretaria del Col·legi. El sobre, que ha d’estar signat per l’elector en la seva comissura, ha de contenir una còpia del DNI i del carnet de col·legiat a més d’un sobre blanc i tancat dins del qual figuri la papereta de vot on consti la candidatura escollida. Els vots que no reuneixen els requisits esmentats o que siguin rebuts després de 2 dies (48 hores) abans de les eleccions són nuls. La gestió a correus pot fer-se a través de tercera persona.
  3. La gestió al Col·legi es pot fer a través d’una tercera persona, sempre que compleixi amb els requisits del vot per correu, o bé al lloc on es vota centralitzadament o territorialment.
  4. També els electors podran optar per comparèixer personalment a la seu del Col·legi fins el dia abans on es segellarà el sobre amb el segell de la secretaria i es lliurarà un justificant de la recepció amb el número de registre d’entrada.
  5. La Comissió Electoral vetllarà tot el procés a fi d’evitar que una mateixa persona voti dues o més vegades.
  6. La Secretaria del Col·legi remetrà a la Comissió Electoral els correus i sobres electorals que arribin al Col·legi dins del termini legalment previst, perquè siguin custodiats fins el dia de les eleccions.
  7. La Junta de Govern podrà habilitar la votació electrònica per les eleccions sempre i quan es garanteixi de forma segura que el vot és personal, lliure i secret, fent-ho constar en el moment de la convocatòria.

 

Article 55

  1. En el moment de convocar les eleccions, la Junta de Govern designarà una Comissió Electoral, formada per tres membres, que no podran participar en cap candidatura i que vetllaran pel correcte compliment del procés electoral.
  1. La Comissió Electoral proclamarà les candidatures vàlides i les difondran als col·legiats, juntament amb llurs programes per correu electrònic, facebook i twitter o qualsevol altra xarxa social. En tot cas, amb un tracte igual entre els candidats que s’hagin presentat vàlidament. Les candidatures proclamades tindran accés al cens col·legial de forma actualitzada, que estarà en disposició de la Comissió Electoral.
  1. En el moment de proclamar-se les candidatures, els interventors designats per les diferents candidatures s’integraran a la Comissió Electoral, amb veu, però sense vot.
  1. La Comissió Electoral resoldrà aquelles qüestions que se li plantegin sobre el procediment electoral, i es reunirà, de forma presencial o no, tantes vegades com sigui necessari.

 

Article 56

  1. El dia de les eleccions, en l’horari previst en la convocatòria es constituirà la mesa electoral central.
  1. La mesa electoral estarà integrada per un president/a, que ha de ser membre de la Comissió Electoral, i per dues persones més designades per la Comissió Electoral, que poden ser membres de la Comissió Electoral o designades per aquesta d’entre els membres de la Junta de Govern que no es presentin a cap candidatura. Una d’aquestes persones serà designada secretària. La mesa estarà assistida per l’interventor que cada candidatura hagi designat, per bé que la seva absència no suspendrà el procés electoral.
  1. Un cop iniciat l’horari de les eleccions, el president de la mesa ha d’oferir a les persones electores una urna suficientment garantida perquè, comprovat pels/per les interventors/es que el/la votant consta al cens i, si escau, que no ha votat en una mesa territorial, hi dipositi la papereta de vot.
  1. Abans que conclogui l’horari d’eleccions, un membre de la comissió electoral ha de lliurar al president de la mesa els vots rebuts per correu i a la seu, així com els que provinguin de les seccions territorials, si escau. La mesa electoral comprovarà amb el cens electoral utilitzat que les persones que han votat per correu, no hagin votat presencialment. En el cas que la mateixa persona hagi votat presencialment i per correu, aleshores el vot per correu quedarà invalidat i no s’introduirà a l’urna. Una vegada verificats la resta de vots, el president de la mesa els introduirà a l’urna.
  1. En el cas que les eleccions es realitzin en el marc d’una Assemblea, cada candidatura podrà designar un interventor que formarà part de la Comissió Electoral amb veu i sense vot. També un membre de la mesa de l’Assemblea que no participi en cap candidatura formarà part de la Comissió Electoral i coordinarà la mesa i la Comissió Electoral.
  1. Quan sigui l’hora fixada pel tancament de l’urna, i després d’haver introduït els vots per correu, els rebuts a la seu i els de les demarcacions territorials, si s’escau, els membres de la mesa electoral i les persones interventores han de procedir al recompte dels vots.
  1. Seran nul·les les paperetes que continguin expressions totalment alienes a l’estricte contingut de la votació, les que continguin paperetes de més d’una candidatura, així com les que continguin ratllades, esmenes o qualsevol altre tipus d’alteració que pugui induir a error en la perfecta identificació de la voluntat de l’elector.
  1. En cas d’empat, resultarà elegida la candidatura amb la presidència de més antiguitat per any de col·legiació i si són iguals la de més edat.
  1. El president de la mesa anunciarà els resultats. Les dades principals de la jornada electoral i el resultat de la votació han de constar en una acta electoral signada pels membres de la mesa electoral i les persones interventores.
  1. Les candidatures podran impugnar en aquell mateix moment el resultat electoral. La Comissió Electoral tindrà un termini de 24 hores per a resoldre la impugnació i proclamar els candidats elegits.

 

Eleccions a les meses territorials

Article 57

En cas que s’hagin constituït meses electorals territorials, han de ser presidides per un membre de la Junta de Govern que no es presenti en cap candidatura, assistit per l’interventor designat per cada candidatura, proveïts del cens de col·legiats amb seu a l’àmbit de la delegació. En cas que tots els membres de la Junta de govern es tornin a presentar, la Junta de Govern ha de designar un col·legiat per tal que ocupi la presidència de la mesa electoral.

Un cop iniciat l’horari de les eleccions, la presidència de la mesa ha d’oferir a les persones electores una urna suficientment garantida perquè, comprovat per les persones interventores que la persona votant consta al cens, hi dipositi la papereta de vot.

En extingir-se l’horari establert, la presidència de la mesa i les persones interventores han de firmar el cens en el qual hagin identificat les persones votants i segellar l’urna, que serà custodiada per la comissió electoral.

Abans d’iniciar-se l’horari de les eleccions a la seu central, la comissió electoral i les persones interventores han de identificar les persones que hagin votat a les seccions al cens general del Col·legi.

 

Proclamació de la Junta

Article 58

La proclamació de la nova Junta de Govern, la composició de la qual ha de ser comunicada a la Generalitat de Catalunya en un termini de deu dies, converteix la Junta de Govern cessant en Junta en funcions, encarregada, només, del tràmit col·legial ordinari i de convocar, abans que transcorrin quinze dies, una reunió d’ambdues juntes per al traspàs de poders.

Durant els tres mesos següents al traspàs de poders, els membres de la Junta renovada poden ser convocats tantes vegades com convingui a la transferència de govern.

 

Article 59

Sens perjudici del seguiment del procés electoral descrit, la Junta pot establir un procediment telemàtic per a l’exercici del dret de vot en els processos electorals, tenint cura de garantir l’acreditació del col·legiat i la certesa del vot.

 

Títol V

Deontologia i disciplina

Article 60

  1. L’inici d’un expedient disciplinari ha de ser comunicat a la persona col·legiada amb expressió dels motius que l’originen, tot oferint-li un termini de vint dies perquè pugui presentar un plec de descàrrecs i els documents en els quals s’empari.
  1. A la vista de la resposta, la Junta de Govern ha d’adoptar, en un termini que no superi els trenta dies, alguna de les decisions següents:

a) Arxivar les actuacions i notificar-ho a la persona col·legiada.

b) Qualificar els fets com a constitutius d’una infracció lleu i determinar la sanció que correspongui, notificant-la al col·legiat.

c) Considerar els fets susceptibles de constituir una infracció greu o molt greu i seguir la tramitació de l’expedient tot designant un instructor, qui pot no ser col·legiat si bé persona qualificada en la matèria i fer-ho saber al col·legiat.

d) Durant la tramitació de l’expedient sancionador es poden adoptar les mesures cautelars provisionals que siguin imprescindibles per a assegurar l’eficàcia de la resolució final que pugui recaure. L’adopció d’aquestes mesures requereix un acord motivat i l’audiència prèvia de la persona afectada.

  1. Dins dels trenta dies següents a la notificació del seu nomenament, l’instructor ha de comunicar al col·legiat els càrrecs que motivin l’expedient tot oferint-li un termini de vint dies a fi que manifesti el que sigui del seu interès i de que aporti les proves que l’emparin.

En el mateix termini de vint dies expressat, l’instructor ha de reunir les proves que necessiti i, seguidament, hagi rebut o no les manifestacions del col·legiat, ha de proposar a la Junta, en un nou termini de vint dies, en resolució motivada, la qualificació dels fets i la sanció que correspongui o l’arxiu de l’expedient.

Excepcionalment i de forma motivada, l’instructor pot perllongar el termini de resposta del col·legiat i el de prova, fins a un total de quaranta dies.

Mai més tard de seixanta dies després de rebuda la proposta de l’instructor, la Junta ha de resoldre l’expedient mitjançant resolució motivada, la qual ha de ser notificada al col·legiat amb expressió dels recursos procedents.

Excepcionalment, pot decidir la Junta, abans de dictar resolució, la pràctica de proves complementàries, fent-ho saber al col·legiat.

Els terminis dels expedients disciplinaris s’entenen referits a dies hàbils, considerats en relació amb el lloc de qui els hagi d’atendre.

 

Article 61

El membre de la Junta de Govern a qui s’atribueixi alguna actuació que pugui ser considerada irregular, si més no, s’ha d’abstenir d’assistir a les deliberacions que l’afectin.

 

Article 62

 Les infraccions que acreditin els expedients disciplinaris poden ser qualificades segons el criteri següent:

  1. Són infraccions molt greus:

a) El compliment deficient dels deures professionals de què en resultin perjudicats i també la realització d’actes professionals que siguin motiu d’un veredicte judicial en què s’apreciï dol o engany.

b) La vulneració del secret professional.

c) La contractació que duguin a terme les persones col·legiades, per tal d’exercir la nutrició humana i dietètica, de persones no col·legiades tot i ser preceptiu.

d) L’exercici de la nutrició humana i dietètica sense reunir les condicions necessàries.

e) L’incompliment d’obligacions establertes per les lleis, pels estatuts o per altres normes col·legials i dels principis deontològics de la professió de què en resulti un perjudici greu per al Col·legi, les persones col·legiades o tercers.

f) L’incompliment d’acords o decisions adoptats pels òrgans de govern en matèries relacionades amb les funcions públiques del Col·legi.

g) La realització d’actes que impedeixin o alterin de forma molt greu el funcionament normal del Col·legi o dels seus òrgans.

h) La realització d’actes públics desconsiderats envers els companys, el Col·legi o els seus òrgans rectors.

i) L’exercici de la professió que vulneri una resolució administrativa o judicial ferma d’inhabilitació professional, de declaració d’incompatibilitat administrativa o professional o de conflicte d’interessos, o una disposició legal en què s’estableixi la prohibició d’exercir.

  1. Són infraccions greus:

a) La vulneració de les normes essencials de l’exercici i la deontologia professionals.

b) L’incompliment d’obligacions establertes per les lleis, pels estatuts o per altres normes col·legials i dels principis deontològics de la professió del que en resulti un perjudici per al Col·legi, les persones col·legiades o tercers.

c) L’incompliment del deure de comunicar els supòsits d’intrusisme professional que coneguin.

d) La realització d’actes que les lleis qualifiquin de competència deslleial.

e) Les actuacions que constitueixin infraccions greus a les lleis sectorials.

f) La desatenció dels requeriments col·legials i la infracció de comunicació al Col·legi de les modificacions de les dades personals i professionals de la persona col·legiada, així com la realització d’actes que impedeixin o alterin el funcionament normal del Col·legi o dels seus òrgans.

g) La realització d’actes desconsiderats envers els companys, el Col·legi o els seus òrgans rectors.

h) La infracció de seguiment dels acords o decisions col·legials degudament aprovades i justificades en l’interès general del Col·legi, els col·legiats o de l’exercici de la nutrició humana i dietètica.

j) La infracció de seguiment dels acords o decisions col·legials degudament aprovades i justificades en l’interès general del Col·legi, els col·legiats o de l’exercici de la nutrició humana i dietètica.

  1. Són infraccions lleus:

a) El descobert de l’import corresponent a un període que no superi un any de col·legiació.

b) Les actuacions que serien greus si no fos que s’hi apreciés la concurrència de circumstàncies atenuants i allunyades de voluntarietat, respecte de les que, a més, consti penediment i reparació dels danys que se n’hagin derivat.

 

Article 63

Les sancions s’estableixen segons les infraccions comeses.

  1. Les infraccions lleus poden ésser objecte de les sancions següents:

a) Amonestació.

b) Multa de quantitat no superior a 1.000 € o la que s’estableixi en actualitzar la Llei 7/2006.

  1. Les infraccions greus poden ésser objecte de les sancions següents:

a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a un any.

b) Multa d’entre 1.001 € i 5.000 € o segons s’estableixi en actualitzar la Llei 7/2006.

  1. Les infraccions molt greus poden ser objecte de les sancions següents:

a) Inhabilitació professional durant un temps no superior a cinc anys.

b) Multa d’entre 5.001 € i 50.000 € o segons s’estableixi en actualitzar la Llei 7/2006.

  1. La reiteració de les infraccions molt greus, previstes a l’article 62.1.e) i f), pot comportar l’expulsió del Col·legi per bé que el col·legiat sancionat pot sol·licitar la rehabilitació en el termini de tres anys des de que la resolució sancionadora hagi esgotat la via administrativa.
  1. Com a sanció complementària també es pot imposar l’obligació de fer activitats de formació professional o deontològica si la infracció s’ha produït a causa de l’incompliment de deures que afectin l’exercici o la deontologia professionals.
  1. Si la persona que ha comès una infracció n’ha obtingut un guany econòmic, es pot afegir a la sanció que estableix aquest article una quantia addicional fins a l’import del profit que n’hagi obtingut el professional o la professional.

 

Article 64

Les infraccions molt greus i les sancions que se’n deriven prescriuen al cap de tres anys; les greus, al cap de dos anys; i les lleus, al cap d’un any.

El termini de prescripció de les infraccions compta d’ençà del dia en que s’hagués comès o, si es tractés d’una actuació continuada, del darrer en què s’hagués mantingut.

El termini de prescripció de les sancions compta a partir de l’endemà del dia en què esdevingui ferma la resolució que les imposa.

 

Títol VI

Règim econòmic

Article 65

 El Col·legi té plena capacitat i pot accedir a qualsevol forma de legítima titularitat de béns i drets idonis per al compliment de les seves finalitats.

 

Article 66

 Els recursos del Col·legi són els següents:

  1. De tipus ordinari:

a) Les quotes i els drets d’incorporació fixats per l’Assemblea General.

b) Les quotes periòdiques que fixi l’Assemblea General.

c) Els drets que fixi la Junta pels serveis col·legials.

d) Els rèdits i rendiments resultants del patrimoni del Col·legi.

  1. De tipus extraordinari:

a) Les derrames o aportacions extraordinàries aprovades per l’Assemblea.

b) Les donacions, subvencions i atribucions gratuïtes o condicionades que rebi el Col·legi i accepti la Junta.

c) En general, els increments patrimonials legítimament adquirits.

 

Article 67

 Cada any, preferentment dins del darrer trimestre, la Junta de Govern ha de sotmetre a l’aprovació de l’Assemblea el programa d’activitats i la previsió d’ingressos i despeses de l’exercici següent reflectida en el pressupost corresponent.

Un cop aprovat el pressupost, només pot ser augmentat o reduït per circumstàncies excepcionals si així ho acorda la majoria qualificada establerta en l’article 32.2.c).

Dins del primer semestre de cada any, la Junta de Govern ha de sotmetre a l’aprovació de l’Assemblea la liquidació del pressupost vençut, la memòria d’activitats de l’exercici precedent i l’inventari-balanç del Col·legi. Hi ha d’adjuntar un informe d’auditoria que analitzi la gestió financera i pressupostària del Col·legi. A petició d’una persona assistent i amb el suport del 20% de les persones assistents a l’Assemblea i per acord de la majoria, es farà una nova auditoria per auditor extern i independent seleccionat per sorteig d’entre els inscrits al registre oficial d’auditors de comptes que exerceixin a Catalunya.

 

Article 68

Després d’aprovats els comptes de cada exercici, el Col·legi ha de presentar a la Generalitat una memòria de la gestió econòmica, de les activitats realitzades, el cens de col·legiats actualitzat i les dades d’interès general que permetin conèixer-ne la dinàmica, segons sigui que es disposi reglamentàriament.

 

Article 69

Els membres de la Junta de Govern són mancomunadament responsables de la custòdia del patrimoni col·legial i de la seva acurada administració i destinació d’acord amb les finalitats de la corporació.

 

Títol VII

Fusió, segregació i dissolució

Modificacions d’àmbit territorial per via d’escissió

Article 70

  1. L’escissió territorial de col·legis professionals té caràcter excepcional i només es permet per raons, justificades degudament, de millor compliment de les funcions públiques que tenen encomanades.
  1. L’acord d’escissió ha d’ésser adoptat per l’assemblea general extraordinària del col·legi, tant si es produeix per divisió com per segregació, i requereix el vot favorable de dos terços dels col·legiats de ple dret. L’acord ha d’ésser aprovat per mitjà d’un decret del Govern, que n’ha de valorar l’oportunitat i la conveniència, atenent l’impacte en l’organització col·legial corresponent.
  1. En el cas de segregació, cal una petició prèvia, adreçada a l’òrgan de govern del col·legi professional, de la meitat més un dels professionals col·legiats residents en l’àmbit territorial del col·legi professional projectat.

 

Fusió o segregació

Article 71

  1. La fusió de col·legis de diferents professions i la segregació d’un col·legi professional, si comporta la creació d’un de nou per a l’exercici d’una professió que requereixi una titulació diferent de la del col·legi professional d’origen, s’han d’aprovar per llei del Parlament, amb els requisits i els efectes regulats per l’article 37 de la Llei, amb l’informe previ del consell o els consells de col·legis professionals corresponents, o el col·legi o col·legis que n’assumeixin les funcions.
  1. L’acord de fusió o de segregació ha d’ésser adoptat per l’assemblea general extraordinària dels col·legis professionals que pretenguin fusionar-se o del col·legi professional afectat per la segregació, amb una majoria de dos terços dels col·legiats de ple dret.

 

Causes de dissolució

Article 72

 El col·legi es pot dissoldre per les causes següents:

a) La pèrdua dels requisits legals necessaris perquè la professió tingui caràcter col·legial.

b) L’acord de l’assemblea general extraordinària, adoptat amb una majoria de dos terços dels col·legiats de ple dret.

c) La baixa de les persones col·legiades, si el nombre d’aquestes queda reduït a un nombre inferior al de les persones necessàries per a proveir tots els càrrecs de l’òrgan de govern, d’acord amb els estatuts.

d) La fusió mitjançant la constitució d’un nou col·legi professional o l’absorció per un altre col·legi professional.

e) L’escissió mitjançant la divisió.

f) La impossibilitat permanent acreditada de complir els seus objectius.

 

Procediment de dissolució

Article 73

  1. En el cas que es doni alguna de les causes de dissolució a què fa referència l’article 72 i el col·legi professional no hagi iniciat el procediment de dissolució, tot i haver estat requerit pel departament de la Generalitat competent en matèria de col·legis professionals, aquest pot iniciar el procediment de dissolució. En aquest cas ha de donar audiència al col·legi.
  1. Si la iniciativa de dissolució prové del departament de la Generalitat competent en matèria de col·legis professionals, perquè s’hi dóna alguna de les causes legals de dissolució, aquest ha de donar audiència al col·legi i requerir-li l’informe.
  1. La dissolució d’un col·legi professional requereix un decret del Govern, el qual ha d’establir el procediment per a la liquidació del patrimoni, el nomenament de les persones o de la comissió encarregades de dur-la a terme i la destinació del romanent.

 

Títol VIII

Modificació dels Estatuts

Article 74

  1. El procediment per a modificar els Estatuts del Col·legi ha d’iniciar-se per acord de l’Assemblea General o de la Junta de Govern.
  1. La Junta de Govern pot acordar nomenar un membre de la Junta o bé una comissió, que estigui integrada per membres de Junta i/o altres persones col·legiades, per tal que elabori una proposta de modificació d’acord amb els criteris establerts per la Junta de Govern. La proposta s’haurà de presentar a la Junta de Govern en el termini establert per la mateixa Junta, i prèvia valoració, aquesta acordarà si l’assumeix o no.
  1. La Junta de Govern també pot acordar directament formular una proposta de modificació dels Estatuts sense necessitat de realitzar cap nomenament.
  1. La proposta i la memòria justificativa de la modificació d’Estatuts acordada per la Junta de Govern serà sotmesa al tràmit d’informació pública col·legial mitjançant la seva publicació a la web del Col·legi per tal que totes les persones col·legiades puguin formular al·legacions, suggeriments i esmenes en el termini d’un mes des de la seva publicació a la web.
  1. Una vegada finalitzat el termini d’informació pública col·legial, la Junta de Govern valorarà totes les esmenes presentades i acordarà motivadament la seva incorporació o no incorporació a la proposta de text definitiu de la modificació puntual que elevarà a l’Assemblea General Extraordinària per tal que sigui sotmès a la seva consideració i si així s’acorda, ho aprovi.
  1. Les persones col·legiades que hagin formulat esmenes i suggeriments, i aquests no hagin estat incorporats a la proposta de modificació estatutària que la Junta de Govern acordi elevar a l’Assemblea General Extraordinària, tindran dret a defensar-les en la pròpia assemblea de conformitat amb el procés que acordarà la Junta de Govern.
  2. En el cas que no es presentin esmenes ni suggeriments dins del termini previst, la proposta de modificació puntual sotmesa a informació pública col·legial s’entendrà aprovada com a proposta definitiva elevant-se directament a l’Assemblea General per a la seva aprovació en una sessió extraordinària convocada per a tal fi.
  1. El text aprovat per l’Assemblea General extraordinària, s’haurà de trametre al Departament de la Generalitat amb competència en matèria de col·legis professionals, perquè en qualifiqui l’adequació a la legalitat, en disposi la inscripció en el Registre de col·legis.

Text consolidat dels Estatuts del Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya  

El Col·legi de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya ha elaborat de forma unilateral un text consolidat dels Estatuts, amb data de novembre de 2017, amb l’objectiu d’incorporar en un únic document, els Estatuts col·legials aprovats per l’Assemblea Constituent del Col·legi que va tenir lloc el dia 15 de novembre de 2013, declarats adequats a la legalitat mitjançant Resolució del Departament de Justícia JUS/2752/2013, de 20 de desembre i publicats en el DOGC número 6534 de 7 de gener de 2014; i les dues modificacions puntuals dels Estatuts aprovades posteriorment.En particular, (1) la modificació de l’article 4 dels Estatuts pel qual s’aprova el canvi de domicili del Col·legi, que fou aprovada per l’Assemblea General Ordinària de 31 de maig de 2014, i fou publicada al DOGC número 6671 de 24 de juliol de 2014; i (2) la modificació puntual dels articles 7; 8.3; 15.4; 18.5; 19; 23; 24; 24.bis; 27, segon paràgraf; 29, primer i segon paràgraf; 33.e i j; 37, primer paràgraf; 46; 49; 52; 53, 54; 55; 56; 62.2.h; títol VIII; i 74 dels Estatuts, aprovada per l’Assemblea General Extraordinària de 16 de juny de 2017 i publicada al DOGC número 7420 de 26 de juliol de 2017. En darrer lloc, aquest text consolidat dels Estatuts és un document de caràcter informatiu i no oficial, sense valor jurídic ni efectes legals, que no substitueix la informació publicada en el DOGC i que hem citat anteriorment, atès que el DOGC l’únic instrument que dona fe de la seva oficialitat i autenticitat. En aquest sentit, aquest text consolidat no té en compte les derogacions tàcites que es poden haver produït després de la seva aprovació per raó de modificacions legals posteriors. 

 

Disposició final

Entrada en vigor

Aquests estatuts entren en vigor l’endemà d’haver estat publicats en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

 

Per poder millorar els nostres serveis, utilitzem cookies de tercers per recopilar informació estadística. Més informació aquí. ACEPTAR