La Directiva (UE) 2024/825 estableix noves limitacions als missatges ambientals genèrics i als segells de sostenibilitat sense garanties, amb l’objectiu de facilitar decisions de compra més informades.
La informació ambiental dels productes ha de permetre identificar compromisos reals, sense generar expectatives que les empreses no puguin justificar. Amb aquesta finalitat, la Unió Europea ha reforçat la protecció de les persones consumidores davant l’ecoblanqueig, també conegut com a greenwashing: la pràctica de presentar productes o empreses com a més respectuosos amb el medi ambient del que realment són.
La Directiva (UE) 2024/825 fixa el 27 de setembre de 2026 com a data d’aplicació de les disposicions que els estats membres havien de transposar abans del 27 de març de 2026. Per tant, el setembre de 2026 no correspon a l’entrada en vigor de la directiva, que es va produir el març de 2024.
Quins missatges es volen evitar?
El nou marc prohibeix afirmacions ambientals genèriques, com ara «verd», «biodegradable» o «respectuós amb el medi ambient», quan l’empresa no pugui demostrar un comportament ambiental excel·lent reconegut i pertinent per al missatge.
També impedeix atribuir un benefici ambiental a tot un producte quan només afecta una part. Per exemple, que un envàs contingui material reciclat no justifica presentar tot l’aliment com a sostenible. Igualment, es prohibeixen les afirmacions que presentin un producte com a neutre en emissions basant-se en la compensació de gasos amb efecte d’hivernacle.
Segells amb garanties i informació concreta
Els distintius de sostenibilitat hauran d’estar basats en sistemes de certificació que compleixin els requisits de la directiva o haver estat establerts per una autoritat pública. Això limita l’ús de segells creats per les mateixes marques sense una verificació independent adequada.
Cal distingir aquests distintius de les afirmacions ambientals concretes. No tots els missatges requereixen el mateix tipus de certificació, però han de ser veraços, estar justificats i evitar interpretacions enganyoses. Explicar amb claredat quin aspecte del producte o de l’envàs s’ha millorat és essencial per informar correctament.
«Bio» i «ecològic»: termes que ja estan regulats
En l’àmbit alimentari, les denominacions vinculades a la producció ecològica, incloses «bio» i «eco», ja estan subjectes al Reglament (UE) 2018/848. La nova directiva no introdueix per primera vegada aquesta exigència.
L’eurofulla, el logotip ecològic de la Unió Europea, identifica productes que compleixen les normes de producció ecològica i que han estat certificats per un organisme de control autoritzat. Al costat del logotip s’hi indica el codi de l’organisme de control i l’origen de les matèries primeres agrícoles.
Una lectura crítica de l’etiquetatge
Per a la pràctica dietètica i nutricional, aquests canvis posen el focus en la necessitat d’interpretar els diferents missatges dels envasos. La certificació ecològica informa sobre el sistema de producció; la valoració nutricional requereix analitzar la composició de l’aliment i el seu paper dins el conjunt de l’alimentació.
Els dietistes-nutricionistes poden contribuir a aquesta lectura crítica, ajudant les persones consumidores a diferenciar les garanties de producció, els compromisos ambientals i les característiques nutricionals.
Fonts