Diverses associacions i entitats de ciències de la salut demanen al Govern la reducció de l’IVA del 10% al 4% per als pans integrals i de fibra.

Nou informe científic sobre la fiscalitat del pa

 

Diverses associacions i entitats de ciències de la salut demanen al Govern la reducció de l’IVA del 10% al 4% per als pans integrals i de fibra.

 

“És paradoxal que els pans més saludables tinguin l’IVA més alt” 

La mesura permetria que les classes menys benestants accedissin a aquest tipus de pans, que contribueixen a evitar malalties cròniques. 

Barcelona 16 de gener de 2019. En l’informe científic realitzat per Joan Quilez de l’Associació Espanyola de Tècnics Cerealistes (AETC); Nancy Babio i Jordi Sales-Salvadó de la Unitat de Nutrició Humana de la Facultat de Medicina i de Ciències de la Salut, Universitat Rovira i Virgili, i avalat per diverses associacions i entitats de ciències de la salut relacionades amb l’alimentació i la nutrició, es demana al Govern que es redueixi l’IVA dels pans especials (integral i de fibra), d’un 10% a un 4%, per ser els que reuneixen les millors característiques nutricionals, per contribuir a evitar malalties cròniques no transmissibles (MCNT), com la diabetis, el càncer i les cardiovasculars.

Se sol·licita “la unificació dels tipus d’IVA del pa al 4%, exceptuant aquells que incorporin sucres i greixos de qualsevol origen, excepte el cas de l’oli d’oliva, que forma part d’alguns pans tradicionals espanyols i que també ha demostrat les seves bones qualitats nutricionals. Això implicaria una millora significativa en la capacitat adquisitiva de pans amb elevat interès nutricional”.

Segons un estudi de la UE la rebaixa de preu dels productes de qualitat permet especialment el seu accés a les classes més desfavorides contribuint a una millor alimentació. Espanya és un dels països de la UE on l’escletxa socioeconòmica és més acusada i en aquest sentit cal destacar que Irlanda o el Regne Unit, amb índexs de desigualtat inferiors, apliquen un IVA de 0% a la majoria dels aliments. 

Sota el títol “la política fiscal en el pa, la paradoxa espanyola” l’informe científic assenyala que les malalties cròniques no transmissibles van estretament lligades als grups de menys recursos socials, econòmics i educatius. En aquest context, els grups de menor renda serien els més beneficiats amb aquesta baixada de preu. “L’actual situació del pa és una autèntica paradoxa dins de les polítiques fiscals amb focus en la salut pública, ja que no incentiva el consum de pans amb evident interès nutricional, la qual cosa hauria de ser corregit com més aviat millor”.

A més, facilitar l’accés al pa especial, és una acció sobre el cost eficient en termes de salut amb el consegüent impacte en la reducció de la despesa sanitària. Referent a això, es destaca que hi ha una relació entre consum de cereals integrals, inclòs el pa, i les malalties cròniques no transmissibles (MCNT). La ingesta de tres o més porcions de cereals integrals al dia s’associa a un 20-30% menor risc de malalties cardiovasculars (ECD), no observant aquesta associació amb el pa procedent de cereal refinat. El consum de pans integrals o similars s’associa també a un 20-30% de reducció en el risc de patir diabetis tipus 2 i en la protecció enfront de diversos tipus de càncer.

Un altre avantatge del pa integral davant el convencional és la sal. Això és un factor clau en salut pública a causa de la gran importància que té la reducció modesta de sal a la dieta. En una aproximació teòrica duta a terme a USA, la reducció del consum de sal en 1 g / dia implicava una disminució anual mitjana de 26.000 infarts de miocardi, 16.500 embòlies i de 22.500 morts per qualsevol causa. De la mateixa manera, la paradoxa del pa es dóna també amb el pa baix en sal gravat amb un 10% en lloc de ser-ho amb un 4%.

 El 90% de les morts són degudes a les malalties cròniques no transmissibles 

A Espanya, el 91% de les morts es deuen a les MCNT. En aquest sentit, la malaltia cardiovascular i el càncer suposen el 31% i el 28% de les morts respectivament. Pel que fa a factors de risc, el 46,7% de la població espanyola és hipercolesterolèmica, el 37,6% té hipertensió, el 22,8% tabaquisme, el 22,8% obesitat i el 6,2% diabetis mellitus. Una dada encara més preocupant és l’obtingut per l’estudi ALADÍ, en què la prevalença del sobrepès i l’obesitat en la població infantil se situa en 23,2% i 18,1% respectivament.

Reducció del cost sanitari, que suposa un 10% del PIB 

Els costos sanitaris són un altre dels factors clau en el control de les MCNT. El 2010 la despesa sanitària va suposar prop del 10% del PIB a Espanya i actualment, el percentatge de la despesa total sanitària causat directament per aquest tipus de malalties és 52% a l’obesitat, el 15% en malalties cardiovasculars, 7% en diabetis, 6% en càncer, 3% en osteoporosi i un 17% en altres conceptes. Val la pena ressaltar que a Espanya el cost econòmic de l’obesitat suposa el 7% de la despesa sanitària, el que es tradueix en 2.500 milions d’euros a l’any.

L’obesitat i les MCNT estan lligades a la desigualtat econòmica i social, la qual cosa ocasiona una terrible desigualtat social. Més del 82% de les morts d’origen cardiovascular es produeixen en països amb baixos o mitjans ingressos, i a Espanya les taxes d’obesitat infantil són vuit punts superiors a les famílies amb menys recursos. Les dades epidemiològiques mostren que la qualitat de la dieta segueix un component socioeconòmic: les dietes de millor qualitat i varietat estan associades amb un major poder adquisitiu, mentre que les dietes d’alta densitat energètica, que són pobres en alguns nutrients, són consumides preferentment per persones de baix nivell socioeconòmic.

Un 22% de la població espanyola viu en risc de pobresa 

A Espanya un 22,3% de la seva població viu en risc de pobresa, percentatge superat per Romania i Bulgària, enfront del 13,6% de França o el 17,3% de la mitjana de l’Europa dels 27. El coeficient Gini, que mesura la desigualtat d’ingressos en els habitants d’un país, va col·locar a Espanya el 2016 al 34,5%, valor només superat per Romania i Lituània, i allunyat d’Alemanya, amb el 29,5%, o Islàndia, amb el 25%.

El consum de pa a Espanya 

L’evolució del consum de pa a Espanya té una tendència generalitzada a la baixa. Els factors que incideixen són diversos, però en general vam assistir a una desviació del patró saludable de dieta mediterrània juntament amb condicionants de tipus social i mediàtic. Aquesta evolució forma part d’un profund canvi en els patrons de consum dels últims 40 anys, en els quals els productes carnis es consumeixen per sobre de les recomanacions, observant paral·lelament un declivi de cereals i derivats, fruites, verdures i llegums. 

Altres aliments saludables afectats per un IVA excessiu 
Hi ha altres aliments amb similar problema. Així per exemple la pasta alimentària integral, l’oli d’oliva verge extra o el iogurt també tenen un IVA del 10%, mentre la llet o el formatge gaudeixen d’un IVA superreduït del 4%. L’informe destaca que és important en els anys vinents revisar a fons la política fiscal en relació als aliments a Espanya amb la mirada focalitzada en les directrius de Salut Pública per millorar la salut dels espanyols en base a les evidències científiques.  

L’informe científic està avalat per l’Associació Espanyola de Tècnics Cerealistes (AETC), Societat Espanyola de Arteriosclerosi (SIGUI), Col·legis de Dietistes-Nutricionistes de Catalunya, Castella i Lleó, Madrid, Múrcia i Castella-la Manxa, Associació de Celíacs de Catalunya, Societat Científica Espanyola de Dietètica i Nutrició, la Societat Catalana d’Alimentació i Dietètica, Centre Català de la Nutrició de l’Institut d’Estudis Catalans (CCNIEC), Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (SSCC / CAMFiC), i l’Escola tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica, Alimentària i de Biosistemes de la Universitat Politècnica de Madrid.

Per accedir a l’estudi complet: Link

Per poder millorar els nostres serveis, utilitzem cookies de tercers per recopilar informació estadística. Més informació aquí. ACEPTAR